#wrapper.boxed #theme-header, #wrapper.boxed .breaking-news, #wrapper.boxed #main-content { box-shadow: none; }
Inici » Els Grallers

Els Grallers

LEscola de Grallers de Sitges es la fidel acompanyant a tots els desplaçaments.de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Les seves notes fermes i potents són mans que enlairen els castellers amunt.

Són molts els castellers-grallers o potser hauriem de dir els grallers-castellers, que viuen aquesta dualitat d’una manera molt especial. A continuació podeu llegir un extracte del llibre La fàbrica d’il·lusions, llibre editat per la Colla Jove de Castellers de Sitges amb motiu del seu 15è aniversari. En aquestes linies es mostra el punt de vista d’un graller envers els castells.

El castell des de l´altre costat de la pinya

Algú podria pensar que per al músic popular interpretar el toc de castells una vegada i una altra pot resultar un exercici pesat, repetitiu, i és que el repertori no va gaire més enllà d’aquest toc, el pilar caminat, l´arribada a plaça i el vermut. No obstant això, el graller a qui li agraden els castells no percep cap sensació de monotonia musical, ans al contrari, pot viure amb intensitat, per bé que des de fora de la pinya, la consecució del castell. A més, a Sitges no s’interpreta el toc de forma maquinal, com un simple acompanyament, sinó amb ritme viu i trepidant. Tot plegat fa que nosaltres, els grallers, participem activament en el castell.

Les tres primeres notes del toc de castells són molt importants. Esgarrifa sentir per les places aquestes notes interpretades amb indiferència, amb fredor i cansament, gemec de gralla moribunda, i em sorprén que el terç no es desfaci com mantega en notar el pes del quart al damunt. Aquestes primeres notes estan pensades no solament per donar el tret de sortida al castell, sinó també per alertar tota la plaça que alguna cosa important comença i per activar al màxim la musculatura i concentració del casteller. Les primeres notes han de ser dites amb força, estridència, amb trempera de graller, molta trempera. I, si pot ser, valga’m Déu, sense desafinar.

A continuació, i fins a l´entrada de l’enxaneta, la melodia és ràpida, enèrgica, forma de tocar que implica un major esforç per al graller, que ha de tocar concentrat. Energia, però, que va de la gralla al casteller. El graller, sense parar el castell, sense fer mans, ajuda els castellers insuflant-los força, injectant-los una bona dosis de vigoria i trempera. De vegades, quan el graller veu brandar el castell, de la mateixa manera que allà dalt s’estreny més fort, els músics treuen més aire dels pulmons.

Tot això s’entén encara millor si es sap que l’Escola de Grallers de Sitges usa inxa de tenora, una doble llengüeta que requereix més pressió i esforç i amb la qual el resultat que en surt és un so especialment fort i estrident. A més, la versió que l’Escola interpreta en l´actualitat és sensiblement diferent de la que se sent a la majoria de places: és un toc viu, que parteix i recorda el mític toc dels antics grallers anomenats “els Romeas”, i que es va recuperar fa molts anys a partir d´un antic disc de pedra!

Particularment, en definitica, visc els castells com si estigués a dins de la pinya, però amb el privilegi afegit de poder-los veure. I, des d’aquesta situació de privilegi, afegida al fet de conèixer i estimar els castells, nosaltres adaptem al toc de castells a la pròpia evolució del castell: si la cosa va bé, deixem que uns quants compassos de redoble majestuós de timbal senyoregin la plaça; pel contrari, si la cosa remena una mica, escurcem aquests compassos d’espera de timbal i tot seguit preparem una entrada de so de gralles potent, explosiva, d’allò més viu, que animi la pinya i el tronc, i, si convé, que silenciï remor de públic temorenc. En aquests casos, quan l’estructura trontolla, el graller ha de mantenir la concentració, i és que no pot apartar els dits de la gralla, sinó que ha de seguir mantenint el tempo i l´afinació. Val a dir, però, que no sempre és fàcil per a un graller que està especialment implicat amb la colla, o per a un graller que té parents a la colla, ja sigui a la pinya, tronc o canalla, mantenir-se convenientment  concentrat en el toc del castell en dos casos puntuals: el primer, quan, com dic, algun casteller perd la posició; el segon, quan la colla encara un castell de màxima dificultat, com ara el carro gros. Hi ha moments en què et tremolen els dits, i de quina manera!

En canvi, en els castells de sis o de set bàsics, que no impliquen gaire esforç ni patiment per a la colla, no toquem d’esma sinó que procurem concentrar-nos, en executar el toc amb la màxima perfecció possible, per respecte als oïdors i per intentar fer-ho millor que les altres colles de grallers a la plaça, i és que estem representant l’Escola de Grallers, la Jove i Sitges!

En arribar el màgic moment de tocar l’aleta, els grallers estem més atents que mai: si el castell va bé, procurem sincronitzar la rapidesa de la canalla i els compassos d´espera de tal manera que puguem tocar una aleta lluïda, amb un “crescendo” que arrodoneixi el castell; si no va tant bé, de vegades fins i tot anticipem un pèl el toc de l´aleta (sense que hagi de quadrar amb la melodia) per tal de donar un plus de motivació a aquells castellers que tenen les forces més justes. Aquesta anticipació fa una aleta llarga; si, a més, s’afegeix lentitud o indecisió de canalla, posa a prova la resistència del pulmó humà!

Grallers i castells

Carregat el castell, la “baixada” la toquem ràpida i picadeta, com s’escau a una construcció que ha de desmuntar-se sense perdre temps. Val a dir, però, que en aquest cas compartim protagonisme sonor amb els aplaudiments del públic. Si la plaça és plena, aquesta part de la melodia queda silenciada totalment pels crits i aplaudiments.

 Per acabar, arriben les notes finals del toc. Nosaltres, mentre baixen segons i s’obre la pinya, les toquem amb menys nervis i pressió però sense perdre l’esma, amb intensitat, i és que és una altra forma d’anunciar que el castell s’ha completat satisfactòriament!

En fi, personalment, i crec que puc parlar també per altres companys, el fet de viure els castells, a més de veure’ls, ha fet possible que hagi acompanyat la colla durant aquests quinze anys interpretant sempre la mateixa melodia sense notar cansament ni aburriment. He gaudit de molt bons moments. Ha estat un plaer musicar tants anys de castells de la Jove.

DIADA SANT JORDI 2016