La trajectòria de la Colla Jove de Castellers de Sitges, des dels seus inicis i fins els nostre dies, és una història de moments especials viscuts amb la passió pròpia d’una colla castellera i amb la intensitat explícita d’una relació màgica. Èxits i decepcions, esforços i resultats, projectes i iniciatives, imatges i records, però sobretot, il·lusió. Perquè si hi ha un element per damunt de cap altre que defineix la Jove és la il·lusió, que han imprès tots els seus components al llarg d’aquests anys i que han aconseguit fer d’aquesta colla una entitat de referència a Sitges i convertir el nostre poble en una de les localitats més petites amb colla de 8. Que no és poc!
Els precedents (1884-1970)
La primera noticia documentada que trobem d’una actuació a Sitges la coneixem de manera indirecta al consultar l’estat de comptes de la Festa Major de 1884 on hi apareix una despesa de 10 pesetes pel concepte “Chiquets de Valls”. A més, a la documentació de la Festa Major de Vilafranca de 1884, apareixen uns rebuts de despeses d’uns viatges fets a Sitges per contractar els Xiquets de Valls per la Festa Major vilafranquina del 30 d’agost d’aquell any. De la informació obtinguda de Vilafranca es coneix també que la colla que es trobava present a Sitges i que posteriorment actuaria a Vilafranca era la Colla Nova de Valls. Els anys 1888 i 1900 hi va tornar a haver castells a Sitges. També el programa de la Festa Major de 1919 dóna com a possible la presencia dels Xiquets de Valls a Sitges, si bé no s’ha trobat cap noticia que ho certifiqui. Tenint en compte que l’any 1919 els castells es trobaven inmersos en una profunda crisi que fins i tot va fer tèmer per la seva continuitat, es probable que l’actuació no s’arribés a produir.
L’any 1926 apareixen colles castelleres al Vendrell i a Tarragona i comença l’anomenada Renaixença castellera. Aquestes colles esperonen les colles vallenques i el món casteller revifa de nou. Aixó permet a Sitges recuperar una presencia estable en el mapa casteller i fins l’esclat de la Guerra Civil es documenten com a mínim quatre actuacions entre 1930 i 1936. Els anys 1930, 1932 i 1934 són els Nens del Vendrell els que fan acte de presencia a Sitges. El 1935 qui actua és la Colla Nova de Valls, la millor colla de l’època, que va carregar el 4 de 8, una dada que il·lustra la importància que aquesta colla vallenca aporta a la plaça sitgetana, atès que els castells de 8, aleshores, eren puntuals i es limitaven a les grans places.
La Guerra, però passa factura al món casteller i caldran uns anys per recuperar el nivel anterior al conflicte bèl.lic, i també la presencia de les actuacions castelleres a Sitges. L’any 1947 tornem a gaudir d’una exhibició castellera a Sitges a càrrec de la Colla Vella vallenca que aquell mateix any havia tirat pel dret escindint-se de la colla unificada i reorganitzat-se com abans de la Guerra.
L’activitat castellera adquireix un relleu significatiu als anys 50. Entre 1950 i 1960 es documenten almenys una desena d’actuacions protagonitzades principalment pels Nens del Vendrell, però també per les colles vallenques i els recentment apareguts Castellers de Vilafranca, que el 1957 actuen per primer cop a Sitges iniciant d’aquesta manera una relació d’accentuada complicitat amb la vila. Després d’un parèntesi de 5 anys el 1965 tornen els Nens del Vendrell a Sitges que repetirán l’any següent. Aquestes són les darreres actuacions documentades a Sitges abans de l’aparició de la primera colla pròpiament sitgetana l’any 1971: els Castellers de Sitges.
La primera colla local: Els Castellers de Sitges (1971-1987)
L’any 1970 un grup de joves sitgetans acudeixen al concurs casteller de Tarragona que aquell any viu un duel espectacular entren els Nens del Vendrell i la Colla Vella de Valls resolt a favor dels primers. Tots surten enlluernats d’aquell certamen i un d’ells, Ricard Baqués, que l’any 1971 feia castells amb els Castellers de Vilafranca comença a animar amics i coneguts per engegar una colla a Sitges. L’aventura comença el 19 de juliol amb una quinzena de persones, i en menys d’un mes, la nova formació, amb camisa blava –identificativa amb els colors propis de Sitges– és presenta a la Festa Major els dies 23 i 24 d’agost.
La novella colla assoleix ben aviat una meteòrica projecció. L’any segúent per Sant Jordi ja carrega el seu primer 4 de 7. Per la Festa Major, el 23 d’agost descarrega el 3 de 7 i el dia següent el 4 de 7, provant ambdòs dies sense sort la torre de set. A l’octubre la colla acudeix al Concurs de Tarragona on completa el seu primer 5 de 7. L’any 1973 la colla es convidada amb només dos anys de vida a la diada de Sant Fèlix amb les millors colles del país. Sens dubte tot un luxe i un reconeixement a la trajectòria dels sitgetans que comparteixen plaça amb la Colla Joves de Valls, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella de Valls.
A l’octubre en el marc de la Setmana de la Vinya i el Vi a Vilafranca, només dos anys després de la seva aparició, els blaus carreguen la primera torre de 7, torre que es repetirà l’11 de novembre a Sitges durant l’actuació del Dia del Casteller.
L’ascensió dels castellers sitgetans es manté regular i en el seu palmarès sovintegen les construccions de la gamma alta de 7, en uns moments en què els castells de 8 són a l’abast només de tres o quatre colles. Els tres anys que van de 1979 a 1981 conformen el que es pot anomenar trienni gloriós dels Castellers de Sitges. Són les temporades més completes i exitoses de la colla, en les quals s’aconsegueix dominar el tres de set aixecat per sota i, per fi, descarregar l’ansiada torre de set.
L’any 1979 és l’any de l’aixecat. El 29 d’agost és descarrega per primer cop a Castellbisbal. Aquell any es completaría fins a cinc cops més. Només la Colla Vella de Valls, amb vuit, i els Castellers de Vilafranca, amb set, fan més cops durant aquest any el tres de set aixecat per sota, un castell només a l’abast, a finals dels anys 70 de les millors colles.
La temporada 1980 és encara més exitosa en la trajectòria dels castells sitgetans, Gaire bé una trentena d’actuacions i 27 castells de set completats, entre els quals, per fi, la torre de set, el 29 d’agost al Cap de la Vila de Sitges. El 28 de setembre els de la camisa blau marí tornen al Concurs de Tarragona on completen la millor actuació de la seva historia: 5 de 7, 4 de 7 amb l’agulla i torre de set carregada, arribant inclús a probar el 3 de 8 sense èxit.
L’any 1981 els Castellers de Sitges duen a terme la millor temporada de la seva historia. Trenta castells de set descarregats entre els quals dues torres de set completades, el 23 d’agost a Sitges i el 6 de setembre a Vallvidreres. Aquell 1981 la colla arribarà a provar fins a tres cops el quatre de vuit sense èxit. També cal destacar d’aquest any la presencia dels blaus el 31 de gener a les Festes Decennals de la Candela a Valls on hi actuaran per primer i únic cop amb 15 colles més.
La intensitat i el bon nivel d’aquestes tres darreres temporades ja no es podrá tornar a assolir. Entre 1982 i 1987, any en el qual tenen lloc les darreres actuacions es produeix una progressiva devallada tant en la quantitat com en la qualitat dels castells portats a plaça.L’any 1982 encara es descarreguen diversos cops el 3 i el 4 de set i fins i tot el 3 d’octubre, al Concurs de Tarragona, es carrega tant el 5 de 7 com el 4 de 7 amb l’agulla. Els anys 1983 i 1984 segueix la mateixa tònica, pero els castells de set cada cop són més cars de fer. El 30 de setembre d’aquest darrer any, novament al certamen casteller de Tarragona es completen el tres i el quatre de set i es carrega el quatre de set amb l’agulla. És la darrera actuació amb tres castells de set.
Els tres anys següents la devallada és imparable. El 15 de novembre de 1987 els blaus celebren el seu darrer Dia del Casteller de la seva història. Al costat dels Castellers de Vilafranca que carreguen el 4 de 8, els sitgetans encara tenen esma per poder completar la torre de sis. És l’adeu definitiu. Per sort, els molts aficionats castellers de la vila només hauran d’esperar sis anys per tornar a gaudir dels castells amb l’aparició de la Jove de Castellers de Sitges.