Discurs del President a l’entrega dels Premis Sitges

Sitges, 28 de novembre de 2014

Il·lustríssim senyor Miquel Forns, alcalde de Sitges; senyores i senyors regidors; Reverend senyor Mossèn Pausas, rector de la parròquia de Sitges; benvolguts premiats; apreciada Anna; admirat Maurici; apreciats assistents,

*Abans que res permeteu que m’agafi la llicència d’apartar-me del guió pre-establert amb els companys amb una petita prèvia al discurs.

Com és obvi, aquest és un premi col·lectiu, i la meva presència aquí, rebent el premi en nom de la Colla és completament circumstancial.

De fet, si féssim una llista de mèrits per rebre’l entre tots els castellers sitgetans, jo estaria a la part mes baixa de la llista. I malgrat que la meva circumstancialitat sigui òbvia, la vull remarcar.

Mireu si és circumstancial la meva presència, que avui era el dia previst per celebrar l’assemblea en que jo deixava de ser president. El fet de que se’ns otorgués aquest premi va fer que aprofitant-me del meu càrrec enlloc d’avançar l’assemblea endarrerís la meva circumstancialitat un parell de setmanes mes. Espero que el futur president em perdoni. La naturalesa humana és feble i em feia massa il·lusió pujar a rebre el premi en nom de la colla.

Són tants i tants  que es mereixerien estar aquí dalt que espero saber reflectir en la meva il·lusió la seva gratitud. Ara si començo.

En primer lloc, vull donar les gràcies en nom de la Colla Jove de Castellers de Sitges a la Regidoria de Cultura per haver decidit atorgar a la nostra entitat el Premi especial Sitges d’enguany.

De fet, els hi vull agrair en nom de tots els sitgetans que, en un moment o altre de la història, han estimat el fet casteller, perquè, tal i com explica la justificació del premi, es vol reconèixer l’aportació cultural i social que la Colla –la Jove de Sitges– ha fet a la vila i a l’univers casteller.

I sabedors que sempre ha estat així, voldria també acceptar aquest premi en nom de l’antiga colla dels Castellers de Sitges, tot entenent com a castellers tots els qui en algun moment han estat partíceps d’alguna de les nostres dues colles sitgetanes.

*En cursiva són parts afegides a més a més del discurs oficial

Per ser exactes, hauríem de retrocedir encara més en el temps i rebre el premi en nom de tots els qui des de, com a mínim, l’any 1884 han participat del fet casteller a la nostra vila. Aquesta és la data coneguda més antiga que relata la presència castellera a Sitges. No eren castellers sitgetans, certament. En aquella època, les úniques colles castelleres que hi havia eren les de Valls. La Colla Nova de Valls ja va actuar a la Festa Major l’any 1884, segons consta en documentació de l’època. És a dir, que molt abans que Sitges tingués un Drac propi o les  parelles de gegants que tots tant ens estimem, a Sitges, ja es feien castells. I és que la nostra vila, ubicada al Penedès, no n’estava al marge d’una tradició que ja aleshores acumulava cent anys de recorregut.

La condició de plaça castellera de Sitges va néixer a finals del segle XIX i va continuar amb la nova centúria. Hi ha dades d’actuacions castelleres a la vila el 1919, un any especialment difícil per al fet casteller, ja que en una forta crisi de continuïtat coneguda com la Decadència Castellera, aquella temporada només va registrar cinc actuacions castelleres a tot Catalunya. I una de les quals, va ser a Sitges.

Els Xiquets de Valls –fos la Colla Nova o la Colla Vella– venien a Sitges. Després, anys més tard, als quaranta, cinquanta i seixanta van continuar venint les colles vallenques, i també ho van començar a fer els Nens del Vendrell i els Castellers de Vilafranca. Sitges es consolidava com a plaça castellera.

Fins que al 1971, la nostra vila va decidir tenir colla pròpia. Va ser sota l’impuls de Ricard Baqués. En aquells moments, només sis poblacions catalanes tenien colla castellera. Sitges, un petit poble de la costa del Penedès, en va ser la setena. Va ser la millor continuïtat a aquella relació amb els castells iniciada a finals del segle XIX.

Els Castellers de Sitges, amb camisa blava i caràcter lluitador, de seguida van destacar. Van assolir grans èxits com el 3de7 aixecat per sota, la torre de 7 i fins i tot es van atrevir amb reptes més grans i aleshores poc assolibles. Va ser una colla que sempre es va distingir per la seva voluntat de fer els millors castells i ser una eina de participació.

La colla va alçar els seus castells fins el 1988. Aquell any i després d’un 4de8 carregat pels Castellers de Vilafranca al Cap de la Vila, la nostra vila va iniciar un parèntesi sense colla pròpia. Va ser afortunadament, un parèntesi breu, ja que quatre anys després, el setembre de 1992, el Palau del Rei Moro acollia els primers assajos del que havia de ser la nova colla castellera de Sitges.

(Pugen a l’escenari la Júlia Martos i en José Carrasco)

No li cal presentació però jo vull presentar-lo, en José Carrasco és membre actual de la Colla Jove però també és antic enxaneta dels Castellers de Sitges, és la baula que uneix les dues colles, i la Júlia Martos és la esperança de futur, és el compromís amb el futur del fet casteller a Sitges, és enxaneta de l’actual Colla.

El 22 d’agost de 1993, a la porta del Palau, es presentava la nova Colla Jove de Castellers de Sitges, amb camises de color vi, donades per l’amic Toni Deulofeu, rector de la parròquia de Sant Joan. Sitges recuperava la seva condició castellera, i la nostra colla iniciava un viatge de passió, d’il·lusió i d’esforç. Un viatge amb èxits i amb ensopegades. Un viatge en què hem tocat el cel i hem caigut. Un viatge en què ens hem tornat a aixecar i hem somrigut de nou. Un viatge que ens ha fet a tots els castellers que han passat per la colla més feliços i més humans.

I quan ens endinsem en aquests 22 primers anys d’activitat castellera de la Jove, ens és obligat fer una parada a la màgica tarda del 24 de setembre de 2006, al Cap de la Vila. Aquell va ser el dia que vam aconseguir el nostre primer 4de8. El dia que la mà de la Marineta va aconseguir dibuixar el cel de Sitges de color vi. Una tarda que ningú no podrà oblidar mai i que conservem en el millor dels nostres records.

Fem castells perquè en gaudim, perquè ens agrada, perquè ens aporta experiències gratificants i perquè ens permet ser part d’un projecte col·lectiu, basat en la feina en equip i l’esforç col·lectiu. I en fem també, perquè ens identifiquem amb un poble i un país, que ha sabut fer dels castells una de les seves millors targetes de presentació al món.

I fins i tot en fem, perquè la colla se sent part activa del batec del nostre Sitges. A la Festa Major i a Santa Tecla, però també a Sant Jordi i a la Diada de la Colla. En totes les grans festes populars sitgetanes hi és la nostra colla per alçar els seus castells.

Fer castells avui en dia és una eina de cohesió i d’integració cultural i social. El treball, esforç, patiment i lluita permet crear vincles irrompibles entre tots els qui conformen una colla castellera. El sentir frec a frec els cossos dels teus companys posats en tensió, treballant al màxim, respirant, suant, sentint el batec del cor del proïsme, per tal d’assolir una fita conjunta, constitueix un aprenentatge de què significa l’entrega desinteressada als demés.

Els castells són una tasca conjunta que no entén de gèneres, que no entén d’edats, que no entén de sapiències, ni procedències, ni de classes socials. Als castells és probablement l’únic lloc on el més ric de la vila pot estar sota del més pobre patint per que aquest no caigui. És un espai on els qui tenen diferents visions de la societat treballen conjuntament sense importa’ls-hi què pensen els companys per tal d’aconseguir que una estructura feta d’homes i dones creixi. I que ho faci amb l’única finalitat que així sigui, sense cap altre sentit que el plaer d’aconseguir-ho i la satisfacció interna que això ens dóna a tots.

És per això que les colles castelleres són grans. No per l’alçada a la que arriben, sinó per la dimensió dels sentiments que hi niuen allà dins. És allà, en un castell, on aquella expressió tan nostrada té ple sentit: “Com un sol home”. És llavors quan es produeix un d’aquells moments màgics en què la humanitat pot dir que triomfa i en que es dóna la màgia de la confraternitat entre els homes.

I els castells, com no, són una eina també clau en la integració dels nous sitgetans. La colla és la gran oportunitat que molts veïns recent arribats a la vila han tingut per conèixer altres sitgetans i estimar les nostres festes. I creieu-me que sé de què parlo, doncs aquest fet l’he viscut jo en la pròpia pell. Tota persona que marxa del seu poble a un altre que no coneix i en el qual no té lligams familiars es pot arribar a trobar orfe. Fins i tot us podria arribar a dir que un xic perdut i desconcertat. Els estrets lligams personals que crea la colla permet que aquests nous sitgetans hi puguin trobar una mena de segona família en la que es poden veure acollits. I que, al mateix temps, els dóna l’oportunitat d’entrar a formar part de la societat sitgetana.

Referent a aquest punt, permeteu-me la gosadia de suggerir a en Jordi Dólera i a en Santi Terraza que l’excel·lent llibre que van escriure sobre la colla i que varen titular “la fàbrica d’il·lusions” hauria pogut dir-se perfectament, “La Colla Jove: la fàbrica de sitgetans”. Per que això també ho és la Jove, una fàbrica de sitgetans.

Abans us agraïa aquest reconeixement. Ara, per acabar, el vull compartir amb tots vosaltres, amb tots els sitgetans i sitgetanes, sigui quina sigui la seva condició, procedència o pensament. Perquè una colla castellera no és res més que el reflexe d’un poble. I nosaltres ens sentim plenament identificats amb el rostre de Sitges i la seva gent. Cada cop que alcem un castell al Cap de la Vila ens sentim totalment acompanyats per vosaltres. Ens doneu força. I el vostre alè ens fa empènyer més i més i més. I volem que continuï sent així. Junts, un sol poble. Una gran pinya.

Moltes gràcies a tots